Movem-nos! ReMunicipalitzem l'aigua! 
 
"Si l'aigua cau, tot floreix", deia Manuel De Pedrolo.
 
I ho deia perquè l'aigua és un element escàs i valuós, imprescindible per la vida, que fins i tot va ser declarada un dret humà per l'ONU el 2010. Malgrat tot, l'aigua, avui, a casa nostra i des de ja fa dies, és bàsicament una font de negoci milionari per uns pocs. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Agbar controla el subministrament domiciliari de l'aigua mitjançant l'empresa mixta Aigües de Barcelona. 

 
La gestió de l'aigua sota les grans corporacions ha portat a la vulneració de drets de les persones però també dels nostres ecosistemes. És per això que només amb una gestió 100% pública i directa pels ajuntaments es pot assegurar un servei universal i de qualitat. Mitjançant la gestió municipal directa del servei de subministrament d’aigua podem garantir:
 

• Control popular de la gestió de l'aigua: L'aigua és un bé essencial que afecta la vida de les persones i els ecosistemes, per això les entitats que treballen dins el sector, les entitats veïnals, les ecologistes i les classes populars en general, podran participar de la presa de decisions i exercir control directe sobre el preu, inversions, manteniment de la xarxa, etc.​
• L'aigua per a tothom: En tant que l'aigua és un bé comú i ha estat declarada un Dret Humà indispensable per a la vida, la falta de recursos econòmics de les famílies de les classes populars no ha de ser motiu de tall de subministrament. Això només serà possible amb una gestió pública i directa en lloc d’una gestió basada en beneficis/guanys econòmics.  
• Millors condicions laborals per a les treballadores i treballadors. Com operaris municipals, les treballadores i treballadors estaran sotmesos al règim públic que garanteix millors condicions i menor precarietat. 
• Sostenibilitat ecològica: els recursos hídrics no poden estar sotmesos a la dinàmica empresarial privada ni gestionats de forma deslligada de l'aigua per ús de boca. Per això la gestió tindrà en compte la salut dels ecosistemes alhora que s'establiran preus progressius per consum, gravant l'ús de piscines, equipaments turístics, segones residències, grans indústries, etc. duent a terme una gestió integral del cicle de l'aigua. 
• Aigua de major qualitat i a menor preu: Amb la gestió directa el que ara són beneficis milionaris que es queden les empreses, seran diners que serviran per garantir una millor qualitat de l'aigua i del servei, la millora de la xarxa i preus més assequibles per a la població. 
• Preservar els drets bàsics i serveis imprescindibles per a la vida i mantenir-los al marge de la mercantilització. Els ajuntaments, com a institució més propera a la ciutadania i les persones, ha de tenir control directe dels recursos que són bàsics per garantir unes condicions de vida dignes.  
• Transparència en els recursos públics. Tenim dret a saber què gasten les administracions i com ho gasten. Una gestió municipal directa és la manera més garantista i transparent de prestar un servei públic.  
• Sobirania sobre el territori: la construcció d'un futur Estat independent no és possible mentre els béns bàsics i fonamentals per a la vida, com l'aigua, estiguin en mans d'empreses privades transnacionals, que tenen com a objectiu el seu benefici empresarial privat a costa d'exhaurir els nostres aqüífers. 

 
A Europa un 70% de la població viu sota un model públic de gestió de l'aigua. A Catalunya tan sols un 17%. I ens preguntem: Quin model volem?
 
És l’hora de posar les cartes sobre la taula. Toca remunicipalitzar l’aigua!
 
La privatització del subministrament d’aigua afecta a un 92% de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.